Per facilitar la feina al mestre, hem elaborat un petit dossier informatiu de tot allò essencial que el mestre hauria de saber per dur a terme les activitats i poder transmetre la informació als alumnes.
Els rius
Un riu és un corrent d’aigua natural que flueix amb continuïtat que desemboca al mar, en un llac o en un altre riu, en aquest cas es denomina afluent.
El recorregut que segueix un riu és el seu curs, la quantitat d'aigua que porta s'anomena cabal i el lloc per on passa, llit. Així que quan el riu és de poc cabal rep el nom de rierol.
En el curs d'un riu hem de distingir tres parts:
- Curs alt:
És el recorregut del riu a les muntanyes. L'aigua baixa molt depressa pels vessants de les muntanyes i d'aquesta manera s'hi formen cascades.
- Curs mitjà
És el recorregut del riu per la plana. L'aigua hi circula més lenta que en el curs alt, adaptant-se a les suaus ondulacions del terreny i, normalment, s'ajunta amb altres rius.
- Curs baix
Quan el riu arriba a la seva desembocadura, al seu final. El riu s'eixampla i l'aigua baixa tranquil·la.
- La formació d’un riu
Els rius poden rebre aigua de diverses fonts. A vegades aquestes fonts estan relacionades en forma directa o indirecta amb les precipitacions o pluges. També poden rebre aigua dels brolladors, ja que, l'aigua subterrània és una important font fluvial, perquè aporta aigua de precipitacions. Una tercera font és el desgel, ja que, els rius de les regions glaciars reben més aigua durant els mesos d'estiu a causa que es fonen les neus o el gel dels glaceres.
- Tipus de rius:
Perennes: Són rius de zones temperades i, les precipitacions dels quals es troben repartides al llarg de l'any.
- Transitoris: Són els rius de llocs amb clima desèrtic o sec, en els quals es pot estar sense precipitacions durant anys.
- Cursos d’aigua
Curs fluvial
|
Cabal
|
Continuïtat
|
Riu
|
Abundant
|
Porta aigua tot l'any
|
Riero
|
Escàs
|
Porta aigua tot l'any
|
Riera
|
Variable
|
S'asseca en èpoques seques, exepte quan plou.
|
Torrent
|
Escàs (intens quan plou)
|
Porta aigua quan plou i els pocs dies següents.
|
El Llobregat
El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya. Neix a les fonts del Llobregat i, desemboca al Mar Mediterrani, al Prat de Llobregat, prop de Barcelona. Tota la seva conca és en territori català i recorre les comarques barcelonines de nord a sud.
El Llobregat travessa molts pobles i passa prop de moltes indústries tèxtils. El riu alimenta l'embassament de la Baells que està situat molt aprop de Berga.
Els principals afluents del Llobregat són:
El curs d'aquest riu ha estat molt aprofitat per la població del país per a diversos usos: agrícoles, industrials i de consum, entre altres.
El riu Llobregat és molt irregular en el seu cabal. Porta el seu cabal màxim els mesos de maig i juny, que és l'època que plou més i és quan es desfà la neu de les muntanyes. El cabal mínim el porta a l'agost i setembre degut a la manca de pluges de l'estiu.
Fa uns anys, les aigües del Llobregat eren molt aprofitades per produir l'energia elèctrica que necessitaven les màquines de les fàbriques. És molt aprofitat tant pels horts i camps fuiters com per a les fàbriques i grans magatzems que s'han posat als seus marges.
Al llarg de la història, el riu Llobregat ha estat
molt aprofitat, amb assentaments humans a prop des de la Prehistòria.
Els romans van batejar el riu Llobregat amb el nom
de Rubricatus per causa de les aigües vermelloses que duu quan va ple.Va néixer
a la serra del Cadí, al pre-Pirineu, ales Fonts del Llobregat,
recorre 170 km i té una conca de 5110 km2 amb un curs gairebé rectilini.
Històricament, el riu Llobregat, de curs i de camí
N-S, migparteix Catalunya en dues bandes ja que és un riu-frontera.
No només va ser el cànem i els canals de regadiu qui
van acreditar la fama de treballador del Llobregat. Ja de més antic se’ns
mostra el riu-explotació a través de diverses manifestacions, d’entre les quals
hem de mencionar la pesca, molt abundant i de la que cal fer esment de la pesca
de la saboga, permesa des del segle XV; el transport fluvial de carregaments de
fusta per a la ciutat de Barcelona; la instal·lació de molins paperers i
fariners al costat del riu o dels seus canals; i, arribada la primera
industrialització, les colònies tèxtils de tanta tradició llobregatina. Més
endavant, ha continuat sent l’aigua del riu, no la superficial sinó la
subterrània, el motor impulsor de l’activitat industrial generalitzada al Baix
Llobregat. Però l’aigua hi és més aviat escassa i, al delta, pateix un procés
de salinització creixent.
A més a més, el Llobregat és un riu que rega i també
és un riu per a usos hidroelèctrics. De la mateixa manera, està dedicat a la
mineria del carbó o bé a l’extracció de sals potàssiques. Sense oblidar la pell
i la indústria paperera.
Quan el Llobregat entra al Baix Llobregat, on ha de
ser el motor d’indústria, agricultura i una població molt important, ja és un
riu contaminat. Aquesta pol·lució pot ser de diferents menes: física, química o
biològica. La contaminació la produeix normalment l’aigua residual de les
deixalles, de les manipulacions domèstiques i la de les necessitats ciutadanes.
Les colònies industrials
La
colònia industrial es caracteritza per l’erecció d’un poblat obrer al costat de
la fàbrica, que utilitza l’energia hidráulica d’un riu com a força motriu. Les
primeres aparegueren a la Gran Bretanya al segle xviii. Però enlloc no es troba
una tal densitat de colònies industrials com a Catalunya.
Les
colònies industrials, enteses com a nuclis de poblament productius situats en
zones rurals, són un dels fenòmens més característics del procés d’industrialització
de Catalunya, tant pel model empresarial i social que van desenvolupar com perquè
han esdevingut un dels trets més singulars del paisatge de les conques fluvials
del Ter i del Llobregat, i més concretament de les comarques del Ripollès, Osona,
el Berguedà i el Bages. De la mà de les colònies, aquestes comarques van deixar
de ser espais rurals i es van industrialitzar i urbanitzar.
A la
vall del Llobregat es concentren els exemples més destacats des del punt de
vista arquitectònic i urbanístic, i també els més complexos quant a sistema
productiu: la majoria de les fàbriques de les colònies filaven, teixien i feien
els processos de l’acabat, l’aprest i el
tint.
Sovint
s’ha ressaltat l’ aspecte autònom pel que fa als serveis que la colònia oferia
als seus treballadors-habitants, però aquesta autosuficiència era un objectiu
prioritari per al funcionament de la fàbrica. Gràcies als equips de paletes,
fusters i sobretot manyans, la desitjada autosuficiència esdevenia una
realitat; el taller de manyaneria i el seu magatzem eren la clau que feia
funcionar la fàbrica i que en garantia la constant modernització i adaptació
tècnica.
Tot i
que les colònies es concentren especialment al nord de les valls, el fenomen de
les colònies industrials va de nord a sud, seguint el curs del riu. En el cas
del Llobregat, podem trobar a pocs quilòmetres del naixement del riu, com és el
cas del complex industrial del Clot del Moro, que comprenia, a més de la
fàbrica de ciment i les seves instal·lacions complementàries, l’estació de
tren, la casa dels directius amb la seva zona esportiva i el xalet del
propietari, el comte Güell; els treballadors vivien a la Pobla de Lillet, a
pocs quilòmetres del complex. Llobregat avall, de manera contínua, el rosari de
colònies, fins al Baix Llobregat, amb la Colònia Sedó i la Colònia Güell com a
grans exemples, arriba fins al delta mateix, on van bastir dues grans colònies
agrícoles, la Casanova i la Ricarda, al Prat de Llobregat.
És a mitjans del segle XIX quan s’inicia la segona fase de
la introducció de les màquines de vapor que era la font energètica més
utilitzada en les fàbriques dels nuclis urbans. El desencís respecte al carbó
autòcton obliga a reservar el carbó d’importació per a les indústries que no
tenen alternativa energètica, cosa que obliga a abandonar els recintes urbans i
a instal·lar-se al Llobregat i al Ter per aprofitar l’alternativa energètica
gratuïta de l’aigua.
És també a partir del 1858 que l’empresa Planas, Junoy i
Barné, de Girona comença a fabricar gran quantitat de turbines que
progressivament aniran substituint les rodes hidràuliques. Tant el Ter com el
Llobregat són rius de cabals modestos i molt irregulars i els fabricants no
podien dependre només d’aquesta energia tan intermitent. La lluita per l’aigua
era constant entre els industrials i el cert és que l’aprofitaren al màxim. Pel
que fa al Llobregat, no se’n va perdre ni un centímetre de desnivell, ja que
les rescloses se situen cada 10 o 20 metres de desnivell. En èpoques de sequera
augmentava considerablement el consum de carbó, tant el d’importació com el procedent
de les conques mineres catalanes, tot i que els fabricants havien de pagar car
el carbó per manca del ferrocarril.
Vocabulari:
· Aprest: [de aprestar] m ADOB Recobriment que hom aplicava a la superfície de les pells
adobades per tal de donar-los les propietats desitjades de brillantor, aspecte
i tacte, o bé com a protecció enfront de les accions externes tals com l’aigua
o el frec. (www.diccionari.cat)
· Turbina: f MOT/HIDR Màquina rotativa que
transforma l’energia cinètica, potencial, interna o de pressió d’un fluid en
energia mecànica.
Turbina
d’acció: Turbina hidràulica en què el fluid a la sortida té la mateixa pressió
que a l’entrada.
Turbina
de reacció: Turbina hidràulica en què el fluid a la sortida del rodet té una
pressió més petita que a l’entrada. (Definició treta de www.diccionari.cat)
 |
| Turbina Francis |
 |
| Funcionament d'una turbina |
 |
| Roda hidràulica |
 |
| Funcionament d'una roda hidràulica |
· Resclosa: f OBR PÚBL Obra de fàbrica feta
transversalment en un curs d’aigua per tal d’elevar-ne el nivell i derivar-la
fora del seu llit. (Definició treta de www.diccionari.cat)
La vida
a les colònies
Les condicions de treball eren extremadament dures i els amos es limitaven
a oferir habitatges, escola, església i botigues. Això va tenir algunes
conseqüències com ara vagues i enfrontaments contra els propietaris.
Més tard, els amos van adoptar una altra actitud i van oferir altres
serveis relacionats amb la higiene, l'avituallament, el lleure i la cultura com
un cinema, teatre, biblioteca, sala de jocs, zona esportiva, etc.
Tot i aquestes millores dels serveis, a l'hora de treballar eren molt
estrictes, perquè treballaven moltes hores i també el dissabte. Si algú
arribava tard a treballar li podien assignar una feina més precària o si es
produïa molt freqüentment el podien arribar a despatxar. A més a més si algú es
feia mal amb alguna màquina i no podia treballar no cobrava. Perquè poguessin
viure amb totes les necessitats bàsiques (alimentació, vestit i habitatge),
havien de treballar tots els membres d'una família a partir dels 10 anys, ja
que els seus sous eren molt pobres. Fins aquella edat eren escolaritzats a
l'escola de la Colònia.
A la vida quotidiana la gent no tenia gaire temps lliure excepte el
diumenge, que era l'únic dia de festa, tot i que havien d'anar a missa
obligatòriament perquè els amos eren molt religiosos. Si no hi anaven un dia,
el dilluns els podia tocar la pitjor feina o els podien canviar la casa per una
altra de pitjor, i si no hi anaven mai els podien retirar de la colònia. Les
cases no disposaven ni de dutxes ni safareigs propis al principi, però es van
afegir posteriorment.
L’energia hidràulica
És una font d'energia de tipus renovable
que s'obté a partir de corrents d'aigua dolça. Es pot aprofitar l'energia mecànica del moviment
d'aigua de corrents horitzontals, o també en caigudes d'aigua, en vertical. El
moviment de l'aigua mou pales d'una roda de molí o d'una turbina.
Aquesta energia mecànica es pot transmetre
per mitjà de mecanismes
i ser utilitzada directament, o també es pot usar per produir energia hidroelèctrica, que és energia elèctrica (electricitat)
obtinguda a partir d'energia mecànica de l'aigua.
Per a generar energia hidroelèctrica cal un generador, que transformarà l'energia mecànica
de del moviment de les pales de la turbina, mogudes per l'aigua, en energia
elèctrica. Pot haver també un alternador, per a transformar el corrent elèctric
(electricitat) en corrent elèctric altern, que és l'usat a les llars. Segons el
seu tamany, les centrals es divideixen en hidràuliques i mnihidràuliques, a aquestes segones no els
calen cabals de riu tan grans i tenen un molt menor impacte ambiental.
Les
centrals hidroelèctriques de petita potencia no requereixen grans embassaments
reguladors i, per tant, tenen un impacte ambiental escàs. Trobar un lloc on
situar-les depèn dels nivells pluviomètrics de la zona, i també de les seves característiques
topogràfiques. Seran, doncs, aquests paràmetres els que indicaran els recursos
hidràulics que es poden aprofitar mitjançant aquest tipus de central. A grans
trets, l’aprofitament de l’energia hidràulica es realitza mitjançant la
captació (amb embassament o sense) del cabal del riu que és conduït cap a la
central (canonada forçada) on, utilitzant el desnivell d’alçada per adquirir energia cinètica, és turbinat i retornat, finalment, al riu mitjançant el
canal d’aforament.
Una
minicentral hidroelèctrica produeix i comercialitza un producte, l’electricitat, que no pot
emmagatzemar-se i ha d’ésser consumida
en el moment de la producció. Tot i que es pot transportar, s’ha de ser
conscient de la inversió que suposa la
construcció dels mitjans de transport, les xarxes elèctriques, i que el
transport origina unes pèrdues d’energia
no gens menyspreable.
Actualment
a Catalunya la potència minihidràulica instal·lada se situa al voltant dels 197 MW, amb un total d’unes 239
minicentrals repartides per tot el territori català. La producció d’energia
elèctrica se situa a prop dels 500 GWh, xifra que representa el 15% de la producció total d’energia
elèctrica d’origen hidràulic a Catalunya.
Presa del
Cairat al riu Llobregat, Esparreguera, Baix Llobregat
Aigües amunt de la Puda, al terme municipal
d'Esparreguera, hi ha el Cairat, i la presa que tanca el congost.La presa es va
construir per abastir d'aigua les turbines de la colònia tèxtil de can Sedó.
Mitjançant un canal i un tram d'aqüeducte l'aigua es portava a can Sedó.
La fàbrica funcionava amb energia hidràulica tot i que
en ocasions s'emprava el carbó.
L'aigua era retinguda per una presa i a través d'una resclosa entrava a un aqüeducte de 4 km de llarg, creant un desnivell d'uns 40 metres d'alçada que permetia arribar l'aigua amb molta més força als conductes que conduïen a fins a la turbina de tipus Francis.
Aquesta turbina era la part fonamental de la fàbrica, primerament es va utilitzar una anglesa, l'aigua del Llobregat arribava fins aquesta mitjançant un sistema de tubs pel qual tots els sediments transportats per l'aigua del riu quedaven en un tub secundari i sumat a la inclinació del tub que injectava aigua a la turbina, tot assegurant la no entrada de roques, fang i d'altres tipus de sediments entressin a la turbina per evitar que es fes mal bé, encara que s'havia de netejar cada cert temps; un cop en la turbina li proporcionava moviment, la turbina passava aquest moviment a un cable que estava connectat a ella, i aquest cable utilitzant un sistema de cordes i politges al qual estaven connectades les màquines els hi transmetia energia mecànica per fer-les funcionar.
L'aigua era retinguda per una presa i a través d'una resclosa entrava a un aqüeducte de 4 km de llarg, creant un desnivell d'uns 40 metres d'alçada que permetia arribar l'aigua amb molta més força als conductes que conduïen a fins a la turbina de tipus Francis.
Aquesta turbina era la part fonamental de la fàbrica, primerament es va utilitzar una anglesa, l'aigua del Llobregat arribava fins aquesta mitjançant un sistema de tubs pel qual tots els sediments transportats per l'aigua del riu quedaven en un tub secundari i sumat a la inclinació del tub que injectava aigua a la turbina, tot assegurant la no entrada de roques, fang i d'altres tipus de sediments entressin a la turbina per evitar que es fes mal bé, encara que s'havia de netejar cada cert temps; un cop en la turbina li proporcionava moviment, la turbina passava aquest moviment a un cable que estava connectat a ella, i aquest cable utilitzant un sistema de cordes i politges al qual estaven connectades les màquines els hi transmetia energia mecànica per fer-les funcionar.
Amb el temps es va instal·lar la turbina Planes i
Plaquer, la qual va ser fabricada per una empresa de Barcelona, que en aquella
època va ser la més gran d'Espanya. Posteriorment, amb la segona Revolució
Industrial, se li va instal·lar un alternador per transformar l'energia
hidràulica en energia elèctrica.
Avui en dia, és una minicentral hidroelèctrica.
Recursos:
El mestre ha de saber utilitzar les següents eines digitals:
Recursos:
El mestre ha de saber utilitzar les següents eines digitals:
- Blog. Tutorial: https://www.youtube.com/watch?v=qUzXi0aUG4g
- Goggle Docs. Tutorial: https://www.youtube.com/watch?v=lInKMoWXhR88
- Prezi. Tutorial: https://www.youtube.com/watch?v=7XUfHHLKuoA
Bibliografia
2. Els rius. Recuperat el 3 de desembre de 2014 des de http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/paisatge_cat/rius.htm
4. El riu Llobregat. Recuperat el 5 de desembre de 2014 des de http://www.lacenet.org/bages/comarca/llobrega.htm
Campo, Anabel i Riera, Ignasi. El Baix Llobregat. Col·lecció Les
comarques de Catalunya (1993).
5. Les colonies industrials. Recuperat el 7 de gener de 2015 des de
http://www.parcfluvial.cat/documents/674853009.pdf
Serra
Rotés, R. (2011). Les colònies industrials a Catalunya. Catalan Historical
Review, 4 : 241-255. Doi: 10.2436/20.1000.01.63
· ISSN: 2013-407X. Recuperat el 7 de gener de 2015 des de http://revistes.iec.cat/chr/
6. La vida a la colonia. Recuperat el 7 de gener de 2015 a http://www.xtec.cat/~xripoll/hist4/obrer2.htm
7. L’energia hidràlica. Recuperat el 7 de
gener de 2015 a http://icaen.gencat.cat/web/.content/06_relacions_institucionals_i_comunicacio/09_continguts_comuns/documents/arxius/minihidraulica.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada